Els drets reconeguts en aquests tractats internacionals i recollits a la Constitució del Principat, si bé no són absoluts ja que poden ser regulats (que no limitats) per la Llei, gaudeixen d’una especial protecció jurídica en quant a la seva garantia. Aquestes garanties constitucionals de protecció dels drets fonamentals queden paleses a la redacció del Capítol VII, clarificant la reserva de Llei ordinària o qualificada per a la seva regulació i protegint així l’eventual intromissió dels governs en la seva regulació per via reglamentària.
Doncs, encara que a priori, pugui semblar que al Principat s’estan complint les premisses normatives – tan nacionals com internacionals- que garanteixen l’establiment dels drets fonamentals de les persones al país, de tant en tant, trobem mesures normatives que vulneren clarament els principis d’aquesta Declaració Universal dels Drets Humans de l’ONU i, per tant, la pròpia Constitució andorrana.
Aquest és l’exemple de la llibertat ambulatòria dels ciutadans, que contempla la lliure circulació pel territori andorrà dels seus ciutadans. Aquest dret, integrat a l’art. 9 de la Constitució sobre la llibertat de les persones i desenvolupat a l’art. 21 sobre la llibertat de circulació de les persones en territori nacional, protegeix aquesta llibertat individual de tots els ciutadans legalment establerts al Principat. Aquest dret de llibertat ambulatòria, protegit tant per la Constitució com per la seva remissió a l’art. 13.1 de la Declaració de DD.HH. només pot ser regulat mitjançant Llei qualificada d’acord amb el que estableix l’art. 40 de la pròpia Constitució andorrana.
Com s’ha de considerar normal, aquesta llibertat ambulatòria, pot quedar restringida per les Lleis qualificades amb competència penal – donada la seva prohibició de restricció en Llei administrativa – en el cas de la comissió de diferents delictes o que s’estableixin els indicis suficients per considerar que s’han comès. Aquestes mesures privatives de llibertat s’engloben en els supòsits dels articles 35 i ss. de la Llei qualificada del Codi Penal, sent les més paradigmàtiques: la pena de presó, la d’arrest parcial en centre penitenciari o l’arrest domiciliari.
En vista del que ja s’ha exposat, i amb la clarificació pertinent dels límits legislatius per a la regulació del dret a la llibertat de circulació i moviment de les persones al territori del Principat d’Andorra, no s’entenen algunes mesures legislatives i reglamentàries efectuades durant les dues últimes legislatures del Partit Demòcrates per Andorra incloses a la Llei de la Seguretat Social i als seus respectius reglaments de funcionament.
Aquesta Llei ordinària 17/2008, de 3 d’Octubre, de la Seguretat Social, amb les diverses modificacions establertes posteriorment per l’article 5 de la Llei 25/2011, del 29 de desembre, de modificació de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la Seguretat Social, cita al seu art. 146.4:
«La no-presentació a les convocatòries de la Caixa Andorrana de Seguretat Social sense motiu justificat, no trobar-se al domicili en la franja horària segons el que s’estableixi per reglament, o la realització de qualsevol conducta contrària al procés curatiu en període d’incapacitat temporal i la constatació de demora no justificada en els tractaments, comporta l’alta administrativa i la suspensió de la prestació.»
Aquest apartat 4 de l’art. 146 de la Llei 17/2008, presenta els motius pels quals la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en endavant CASS, pot executar l’alta administrativa i suspensió de la prestació econòmica per baixa laboral sent les següents:
- La no presentació a les convocatòries de la CASS.
- No trobar-se al domicili en la franja horària que s’estableixi reglamentàriament.
- La realització de conductes contràries al procés de curació i constatació de demora en els tractaments mèdics.
Com es pot observar, les mesures establertes per aquest apartat incideixen en la protecció de la pròpia curació del malalt assegurat i el control efectiu de la seva recuperació per part de l’àrea mèdica de la CASS, pel que fa a la primera i la última de les mesures citades. En canvi, pel que fa a la mesura de control efectiu al domicili, aquesta no pot considerar-se adequada a l’ordenament jurídic ja que limita la llibertat ambulatòria de l’assegurat sense que es justifiqui el motiu precís d’aquesta limitació i mitjançant Llei ordinària.
Aquesta limitació dels drets a la llibertat de circulació dels assalariats que es troben en situació d’incapacitat temporal, el trobem desenvolupat al Reglament del 27 de maig del 2015, de les prestacions d’incapacitat temporal de la Seguretat Social al seu art. 10 sobre les obligacions de les persones assegurades:
«1. Les persones assegurades en situació d’incapacitat temporal tenen les obligacions següents:
a) Presentar a la Caixa Andorrana de Seguretat Social el certificat mèdic inicial i les pròrrogues, en el termini de 48 hores següents a l’expedició.
b) Presentar a l’empresa el certificat mèdic inicial, les pròrrogues i el comunicat d’alta que pugui emetre la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en el termini de 48 hores a comptar de l’expedició.
c) Romandre al seu domicili de les 9 a les 12 h i de les 15 a les 17 h tots els dies de la setmana, llevat que el metge o odontòleg tractant justifiqui la conveniència d’absentar-se’n durant aquest període o que la persona assegurada acrediti altres motius justificats. Les absències justificades han de ser prèviament conegudes i autoritzades per la Caixa Andorrana de Seguretat Social.
S’entén com a domicili l’adreça que la persona assegurada ha inscrit als fitxers de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, o l’adreça que hagi comunicat com a domicili pel que fa a la prestació d’incapacitat temporal.
d) Sotmetre’s als controls mèdics que pugui requerir la Caixa Andorrana de Seguretat Social i aportar la informació complementària i les proves sol·licitades.
e) Observar les prescripcions i els tractaments indicats pel facultatiu que l’assisteixi, tenir una conducta adequada durant el procés curatiu i no demorar els tractaments prescrits.»
Com es pot observar del redactat del punt c) del citat article, aquest Reglament desenvolupa la franja horària esmentada a l’art. 146.4 de la Llei establint unes hores taxades en que la persona assegurada ha de romandre obligatòriament al seu domicili, amb la necessitat d’acord previ de la CASS per poder absentar-se del mateix.
Aquesta mesura del tot desproporcionada, conculca clarament la premissa constitucional dels art. 9 i 21 de la Constitució del Principat així com és contrària a la reserva de Llei qualificada de l’art. 40, en limitar el dret a la llibertat de circulació dels ciutadans mitjançant Llei ordinària- Reglament.
De la mateixa manera, aquesta mesura administrativa idèntica a l’arrest domiciliari parcial establerta a les Lleis penals no s’adequa a la ponderació adequada de drets, sent una clara restricció dels mateixos sense cap base de lògica jurídica en conculcar un dret fonamental de les persones sota una premissa de control administratiu molt dubtosa.
Així doncs, s’ha de considerar que les premisses normatives dels art. 146.4 de la Llei ordinària 17/2008, de 3 d’Octubre, de la Seguretat Social, amb les diverses modificacions establertes posteriorment per l’article 5 de la Llei 25/2011, del 29 de desembre, de modificació de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la Seguretat Social i l’art. 10 lletra c) del Reglament del 27 de maig del 2015, de les prestacions d’incapacitat temporal de la Seguretat Social són clarament inconstitucionals i contraris als art. 13.1 de la Declaració Universal dels Drets Humans i de l’art. 12 del Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics ratificats pel Principat i d’obligat compliment.